octubre 4, 2010
Després del quart programa d’”El convidat”…
Des del primer dia que “El convidat” em va semblar un programa interessant i diferent a la resta. Un format que aglutinava alguns trets de l’entrevista i altres del reportatge i que acostava als telespectadors la realitat d’un personatge conegut. El primer capítol amb la Teresa Gimpera ens va emocionar, el del Buenafuente ens va mostrar una cara més desconeguda i el de l’Eduard Punset va tenir el seu punt de reflexió. Ara bé, des del meu punt de vista el millor de tots ha estat el d’avui amb l’Antoni Bassas.
Veure’ls als dos corrent a primera hora del matí, seguir els partits del Barça…molts moments quotidians que permeten al personatge obrir-se d’una manera que difícilment es podria aconseguir en un plató de televisió. No es pot dir que s’hagi tocat molt a fons tot el tema relacionat amb el final del Bassas a Catalunya Ràdio, però sí que si han fet comentaris interessants i alguna que altra lectura entre línies. D’altra banda, m’ha agradat veure el companyerisme i la bona relació que té amb en Lorenzo Milà.
Un programa el d’avui que m’ha agradat i a la vegada m’ha sorprès per la naturalitat amb la que fluïa. I el toc d’humor tampoc ha faltat amb el final del programa amb una clausura de corresponsal de TV3 barrejat amb una mica del Tomàs Molina de “Polònia”, força divertit.
I l’elecció musical dels diferents programes, molt encertada!
http://blogs.tv3.cat/elconvidat