desembre 1, 2010
Ressaca d’eleccions
Ja han passat uns quants dies i sembla que el resultat de les eleccions es va paint poc a poc. Tot i això, pels esdeveniments dels últims dies, sembla que tindrà conseqüències en la configuració dels partits que no n’han sortit gaire ben parats. De moment, el senyor Montilla a banda de no tornar a ser candidat a la presidència de la Genearalitat, cosa que ja sabíem, tampoc es presentarà per ser primer secretari del PSC.
L’altra esbatussada forta se l’ha endut Esquerra Republicana que també ha actuat amb celeritat. Ernest Benach ha renunciat a l’escó i Joan Puigcercós posarà el seu càrrec a disposició del Consell Nacional el proper 18 de desembre. Però, això només ha estat el començament? Tindrem unes post-eleccions més mogudes que la pròpia campanya?
El resultat de diumenge semblava bastant “cantat” segons el que havien anat indicant les enquestes, CiU en seria el partit guanyador. Tanmateix, el que potser no s’esperaven el PSC i ERC és una patacada tant contundent. D’altra banda, no es poden passar per alt els resultats obtinguts pel PPC, els millor de la seva història a Catalunya.
Però bé, com que els resultats de les eleccions són per tots coneguts, anem a parlar de com van anar a Bellvís. De fet, en la mateixa línia que en el conjunt de Catalunya, en el nostre municipi la força més votada va ser CiU. El segon lloc el va ocupar ERC seguida del PSC. Com a curiositat, a Bellvís el Partit Popular no va augmentar el nombre de vots sinó que, tal i com es pot veure en el gràfic, en va aconseguir uns quants menys que en les anteriors eleccions. D’altra banda, Reagrupament i Solidaritat han entrat amb més presència que altres partits més consolidats com el mateix Partit Popular o Iniciativa. Pel que fa a la participació, també va augmentar lleugerament en relació amb les eleccions del 2006. Així, aquest any va ser d’un 69% i, en els anteriors comicis, va ser d’un 66,78%.
I un cop passades les eleccions deixo a l’aire si el fet d’anar a votar ha de continuar sent un dret o ha d’esdevenir un deure dels ciutadans. I, en aquest sentit, una altra lectura a fer és si els partits polítics haurien de fer alguns canvis en el seu tarannà per tal de reduir l’abstenció i la desafecció de la societat respecte la classe política.
